El conductisme és un dels principals marcs teòrics dins de la psicologia social, el seu objectiu principal és la predicció i control de la conducta humana. Es basa en l'estudi de la conducta observable, deixant en un costat tot estudi relacionat amb la formació de la consciència.
ESTUDIS SOBRE INFLUÈNCIA SOCIAL I CONFORMISME: sobre aquesta classe d'estudis trobem els realitzats per Allport, el qual assenyala que les persones que treballen en presència de d'altres estaven inconscientment afectades per les pautes del grup com a totalitat. Tanmateix, els estudis sobre conformitat més exhaustius els trobem de la mà d'Asch (1940) que desenvolupa una sèrie d'investigacions on observa que
l'opinió individual tendeix a canviar cap a l'opinió del grup
Asch va realitzar un famós experiment en el qual formava grups d’universitaris entre 7 i 9 individus, els quals va posar en una classe. Els ensenyava dibuixos amb línies que s'havien d'aparellar per la seva longitud (els va explicar que era un test de percepció visual), en relació amb una línia patró. Quan tots havien expressat la seva opinió tornava a posar altres línies, així fins dotze jocs de cartolines. Al principi tots el realitzaven correctament ja que la diferència entre les esmentades línies era molt notable. A partir d'allà Asch va alliçonar a tots subjectes excepte a un, que seria el "subjecte ingenu", els individus que seguien les instruccions d'Asch erraven a propòsit i la resposta del subjecte ingenu es reservava a l'últim lloc: es va comprovar que un de cada tres es deixaven arrossegar per la resposta de la majoria. Per explicar això Asch va donar tres raons, que ens proporcionen tres formes de submissió d'un individu a un grup:
a)canvi en la percepció de la línia: els subjectes ingenus varien la seva estimació per la qual realment estaven convençuts que la longitud de la línia era una altra, l'efecte de conformitat produïa un verdader canvi en la percepció de la línia.
b)distorsió: una gran majoria dels que se sotmeten a l'opinió del grup ho feien reconeixent-se com a erronis i donant la raó al grup. Creien que l'error de fallada era seu, potser per una distorsió en la vista o al cervell.
c)distorsió de l'acció: eren aquells als quals realment els era indiferent la seva resposta, la única cosa que pretenien eren ser iguals al grup, pertànyer al grup i no córrer el risc de ser expulsats o marginats per ser diferents, per a això eren capaços de no expressar la seva pròpia opinió i conformar-se amb la del grup.
Dins dels estudis sobre conformisme i influència social, és important destacar les aportacions de Sherif. Va realitzar experiments centrats en la formació de normes socials, que van dur a afirmar que la creació d'aquestes normes són fonamentals davant de situacions socials ambigües per crear un marc de referència vàlid per a un individu dins del seu entorn social, ja que les normes acatades per una majoria es consoliden com a costums.
Sherif dedueix que quan un individu no té informació sobre alguna cosa, el que fa és elaborar les seves pròpies normes.
TEORIES DE LA COMPARACIÓ SOCIAL: dins d'aquest enfocament, es pot destacar la teoria de la comparació social de Festinger (1954), el qual, basant-se en els principis conductistes d'Hull sobre la teorització de la conducta apresa, ens demostra que la pressió cap a la uniformitat dins d'un grup es basa en la necessitat de comparació social i de compartir les metes de grup. L'exclusió del grup de les persones amb opinions divergents és una forma de mantenir aquesta uniformitat del grup.
INTERCANVI SOCIAL: Thibaut i Kelley estableixen les seves teories de les relacions interpersonals i del funcionament grupal. Es basen en que tota conducta social perquè sigui mantinguda necessita ser reforçada o recompensada, sinó, aquesta deixarà de realitzar-se. Per a ells tota interacció es basa en una relació d'intercanvi on dos o més individus interactuen per aconseguir metes que els són mútuament beneficioses.
Per a Homans el comportament social es regeix per les mateixes regles que el comportament individual. Es basa en la noció de "justícia distributiva" per explicar el comportament que regula les relacions d'intercanvi entre dos individus: perquè una relació d'intercanvi es repeteixi és necessari que els beneficis obtinguts per un dels individus siguin proporcionals a les seves inversions.
L'objectiu de Blau, és l'estudi de com formes i processos complexos d'associació provenen de formes d'associació més simples. Perquè una conducta desemboqui en interacció social ha d'estar orientada cap a metes que només poden satisfer-se a través de la interacció amb d'altres.
A F.O.C. expliquem aquest fets i d'altres interessants que tenen lloc quan Treballem en Equip.
