Aquesta setmana hem gaudit d'una gran experiència amb 10 persones decidides a aprendre una miqueta més sobre "La síndrome del cuidador-cremat"
El seu esperit preventiu ha fet que avancéssim en el temari i determinéssim els factors de risc als que estan sotmesos. El seu perfil professionals no fa que estiguin exemptes d'aquesta síndrome.
El terme “cremar-se per la feina” va sorgir als EUA (Herbert Freudenberguer, 1974), per fer referència a “l’esgotament d’energia experimentat pels professionals quan se senten sobrepassats pels problemes dels altres”.
A partir d’aquests primers estudis, el concepte es va definir molt més acuradament (Maslach i Jackson, 1980, 1981, 1985 i 1986), i es va afirmar que és una resposta a l’estrès laboral crònic integrat per actituds i sentiments negatius cap a les persones amb qui es treballa i cap al propi rol professional, així com per la vivència de trobar-se esgotat emocionalment. És una resposta que incideix majoritàriament en els professionals que han de tractar constantment amb persones (professionals assistencials o de serveis d’ajuda) per al desenvolupament del seu treball, encara que, actualment, el terme es pot generalitzar a altres àmbits de treball. Inclou desenvolupar actituds i sentiments negatius cap als malalts a qui es cuida, desmotivació, depressiò-angoixa, trastorns psicosomàtics, fatiga i esgotament no lligat a l’esforç, irritabilitat, despersonalització i deshumanització, amb ineficiència a resoldre els problemes reals, aclaparament continuat amb sentiments de ser desbordat per la situació.
