Dpt de Treball destina 22 milions d'euros a una nova línia de préstecs per a persones emprenedores

La consellera de Treball, Mar Serna, i la directora general d'Economia Cooperativa i Creació d'Empreses, Mireia Franch

• Aquesta nova línia, Inicia Finançament, preveu arribar enguany a més de 600 persones emprenedores

• Els beneficiaris són les persones emprenedores amb un projecte viable, empreses, i autònoms i autònomes amb una empresa de 0 a 3 anys

• Aquests préstecs, amb un tipus d’interès del 0% i sense comissions, ténen un termini màxim d’amortització de cinc anys amb un any de carència i l’import màxim és de 60.000 euros

• Aquesta iniciativa s’emmarca en el Pla Inicia 2008-2010 amb l’objectiu de millorar el suport a les persones emprenedores

El Departament de Treball ha creat Inicia Finançament, una nova línia de préstecs per finançar persones emprenedores que volen posar en marxa un pla d’empresa viable o finançar el creixement d’una empresa (0 a 3 anys). El Departament amb aquest nou producte vol fer arribar el finançament necessari a les persones emprenedores en un moment de restricció del crèdit bancari.

Enguany el Departament, amb la col·laboració de l’Institut Català de Finances (ICF) i d’Avalis, destinarà 22 milions d’euros i es preveu que pugui arribar a més de 600 persones emprenedores.

La consellera de Treball, Mar Serna, ha destacat que “Catalunya té un gran potencial emprenedor i en moments de crisi és encara més important fomentar l’emprenedoria”. En aquest sentit ha explicat que “el finançament és el greu problema que tenen moltes persones que estan posant en marxa el seu projecte empresarial, tant en els inicis com en el moment just de fer el salt, i per això posem en marxa aquest projecte per les persones emprenedores bé sigui amb una forma jurídica de societat mercantil, societat cooperativa o bé siguin persones autònomes”.

Aquest nou producte s’emmarca en el Pla Inicia que el Departament de Treball va posar en marxa el segon semestre de 2008 amb l’objectiu de potenciar la creació de més i millors empreses. El Pla Inicia engloba de forma integral el suport a l’activitat emprenedora en totes les fases de la creació d’empreses, des de la sensibilització fins a la consolidació empresarial. Aquest programa es materialitza arreu del territori en la Xarxa Inicia que compta amb el suport de 177 entitats i 600 tècnics i tècniques.

Aquesta nova línia de préstecs és per finançar inversions i circulant, té un tipus d’interès del 0% i sense comissions i té un termini màxim d’amortització de cinc anys amb la possibilitat d’un any de carència. L’import mínim del préstec és de 15.000 euros, i el màxim és de 60.000 euros.

Condicions del préstec

Import préstec	Entre 15.000 – 60.000 euros
Termini	Inversions: fins a 5 anys Circulant: fins a 3 anys
Carència	Amb la possibilitat d’1 any de carència
Tipus d’interès	0 %
Comissions	0 €
Garanties	Aval bancari (AVALIS SGR, SAECA o entitats financeres pel 100% de l’import)

Els beneficiaris d’aquests préstecs són persones emprenedores, empreses i autònoms i autònomes amb un projecte empresarial de 0 a 3 anys i que compleixin, entre d’altres, els següents requisits:

• Tenir, com a màxim, fins a 10 persones treballadores.

• Facturar menys de dos milions d’euros anuals.

• Estar ubicades a Catalunya.

• Tenir concedit un aval d’una entitat financera, d’una societat de garantia recíproca (AVALIS SGR), o un aval de la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària (SAECA).

Els préstecs els atorgarà el Departament de Treball. Les persones interessades en demanar el préstec ho poden sol·licitar fins el 29 d’octubre presentant la sol·licitud a la direcció general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball.

Mes empreses l’any 2010

Aquest nou producte se suma a les accions impulsades pel Departament de Treball a través del Pla Inicia, que es va posar en marxa l’any 2008, i que dóna suport a les persones emprenedores i la creació d’empreses a Catalunya amb l’objectiu de potenciar la creació de més i millors empreses.

El Pla Inicia ofereix a través de la Xarxa Inicia informacio i orientació, assessorament, formació, ajuts i suport a la creació i consolidació d’empreses.

Enguany a través de la Xarxa Inicia el Departament té previst assessorar més de 17.000 persones emprenedores i espera promoure la creació i consolidació de 10.896 microempreses (0 a 9 treballadors) que permetran la creació i consolidació de 14.126 llocs de feina.

També s’estan duent a terme més de 2.000 accions de sensibilització que beneficiaran més de 220.000 persones. Aquest any Treball destina 5,1 milions d’euros per desenvolupar les diferents accions del Pla Inicia.

En aquest àmbit de la sensibilització cal destacar que l’any 2011 haurà acabat la implementació a tot Catalunya de l’assignatura obligatòria en creació d’empreses per tots els alumnes dels cicles de grau mig i superior de la Formació Professional i es superaran els 35.000 alumnes per any.

Previsions Xarxa Inicia a Catalunya (any 2010)

	Accions	Persones beneficiàries
Sensibilització	2.022	220.774
Assessorament	27.690	17.501
Empreses creades	6.124	7.446
Consolidació d’empreses	4.772	6.680

I Jornades de Comunicació i Societat, dedicades, en aquesta primera ocasió, a la comunicació a Cuba

http://jornadescom.wordpress.com/

Estudiar el fenomen de la comunicació implica considerar la forma en que s’estructuren, produeixen i reben els diferents tipus de missatges. Entenem, però, que cal centrar l’anàlisi, també, en l’àmbit de les idees i els valors que circulen a través dels diferents mitjans i suports i les relacions de poder que es vehiculen a través d’ells. En el cas de Cuba l’anàlisi de la comunicació és molt interessant, ateses les particularitats de l’illa. De fet, des de la perspectiva de la docència, l’ensenyament de la comunicació a Cuba ja es planteja com un instrument per a reforçar les estratègies de la revolució.

Amb tot, i des del punt de vista del disseny, les aportacions cubanes són d’un notable valor. L’Instituto de Diseño de La Habana, amb qui la UdG te signat un conveni de col·laboració, representa un excel·lent model de treball i posa en evidencia que el gran objectiu del disseny es la creació d’un entorn més habitable.

D’altra banda, és indiscutible que a Cuba no trobarem cap anunci publicitari. Aquest espai l’ocupa un altra mena de reclam: els missatges polítics socials i culturals que la revolució cubana estén per tota l’illa. Aquesta estratègia comunicativa disposa d’uns referents històrics molt clars en la Unió Soviètica, però també, per exemple, en els cartells de la Guerra Civil espanyola.

Una altra forma de comunicació que s’analitza en les Jornades és el cinema. De fet, tot el cinema llatinoamericà, a partir dels anys seixanta inicià un procés d’immersió del fervor revolucionari i, amb una notable qualitat estètica, es convertí en una punta de llança per la lluita per l’emancipació llatinoamericana del control cultural, econòmic, social i polític nordamericà. El cinema a Cuba és un instrument valuosíssim per a conèixer la realitat quotidiana d’un país tan particular i que provoca tantes passions. El fet que Gabriel García Márquez hi anés a cofundar una escola de cinema –el prestigi de la qual arriba fins als nostres dies– és prou significatiu. Això juntament amb la forta tradició del cinema soviètic i neorealista italià va possibilitar que, un cop iniciada l’etapa comunista, es consolidés una personalitat cinematogràfica pròpia i que ha quedat totalment assimilada per les següents generacions de cineastes, tant els més institucionals com els dissidents.

Les I Jornades de Comunicació i Societat pretenen analitzar, doncs, una àmplia mostra del conjunt comunicatiu cubà: el disseny gràfic, el disseny industrial, el cartellisme, el cinema, la docència. Així mateix, aquestes Jornades s’inscriuen en la voluntat de la UdG d’intensificar les relacions acadèmiques entre Cuba i Catalunya.

Lloc de celebració

Universitat de Girona. Facultat de Lletres.

Centre Cultural Les Bernardes de Salt.

Museu del Cinema de Girona.

Cinema Truffaut de Girona.

Dates

Dijous 25 i divendres 26 de novembre del 2010

Organitzen

Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG

Facultat de Turisme. UdG

Departament de Filologia i Comunicació. UdG

Col·laboren

Diputació de Girona

Ajuntament de Salt

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Consell Comarcal del Gironès

Casa Amèrica Catalunya

Museu del Cinema de Girona

Cinema Truffaut de Girona

Bonart cultural

Docupolis-El Tercer Ojo

ACA (Associació de Creadors Audiovisuals)

Fundación Santiago Álvarez

Lola Cafè – Girona (Món Apart Grup)

Direcció

Lluís Costa, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG

Comité Organitzador

Ramon Girona, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG

Rosa M. Collell, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG

Josep M. Nadal, Departament de Filologia i Comunicació. UdG

Lluís Mundet, Facultat de Turisme. UdG

Ricard Planas, bonart cultural

Flora Bacquelaine, Cultura Fractal

Comitè Científic

Carlos García, Instituto Cubano de Investigación Cultural Juan Marinello de La Habana.

Alfons González, Universitat Autònoma de Barcelona

Juan Emilio Martínez, Instituto Superior de Diseño de La Habana

Pedro Strukelj, Casa Amèrica Catalunya

Luis Augusto González, Universidad de La Habana

Eugeni Giral, Universitat Autònoma de Barcelona

Lluís Sardà, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional de la UdG

Igualtat!!?? - ¡¡¿¿Igualdad??!!

Los trabajadores tienen miedo a su jefe: Nuria Peláez, La Vanguardia

La Fundació Factor Humà colabora de nuevo con La Vanguardia en un artículo sobre la poca confianza que muchos subordinados tienen hacia sus jefes. Según un estudio, el 85% prefiere buscar ayuda en cualquier otro sitio cuando tiene alguna duda o problema.

El 85% de los profesionales no se atreve a acudir a su superior si tiene algún problema en el trabajo.

Muchos jefes saben mandar, pero pocos se ganan la confianza de sus subordinados. Según un estudio de la British Library y del Chartered Management Institute, el 85% de los trabajadores prefiere buscar ayuda en cualquier otro sitio antes que acudir a su jefe cuando tiene alguna duda o problema en el trabajo. Los motivos de los profesionales para no acudir a su superior son diversos: un 48% teme molestar a su jefe, otro 30% teme parecer incompetente, y un 20% tiene miedo de ser juzgado negativamente por estar inseguro sobre qué hacer. Además, el 23% de los trabajadores no confía en los consejos de sus superiores o creen que serían incapaces de ayudarles.

"Los datos dibujan un escenario preocupante - lamenta Ruth Spellman, directora ejecutiva del Chartered Management Institute-.Si alguna vez dudas de cómo hacer tu trabajo tu jefe debería ser la primera persona a la que acudir en busca de apoyo y respuestas: un espacio de trabajo donde la gente tiene miedo de preguntar no puede ser productivo".

Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, cree que la crisis ha empeorado esta situación. "Ahora los trabajadores están dominados por el miedo, y eso agrava la desconfianza - explica Fornés-.También es posible que no acudan a sus jefes porque los ven más inaccesibles que antes, ya que muchos directivos van ahora saturados debido a la falta de recursos y la reducción de estructuras". En su opinión, empleados y directivos comparten la culpa de este problema. Para dar una imagen de confianza a sus subordinados y que estos no teman consultarse sus dudas, Fornès cree que "el jefe debe ser valiente y ser el primero en reconocer sus propios errores cuando se equivoca", además de ser "cercano, transparente y proactivo" y acudir directamente su equipo para preguntarle si tienes problemas.

Para Aline Masuda, profesora de dirección de personas en Eada, el jefe debe dejar claro a sus empleados que equivocarse forma parte del proceso de aprendizaje. "Muchos trabajadores tienen la falsa creencia de que se espera de ellos que tengan todos los conocimientos y habilidades ya de entrada, cuando en realidad deben ir desarrollándolos poco a poco y para eso necesitan equivocarse en su trabajo", señala Masuda.

El temor de los subordinados hacia sus jefes puede variar según el país donde trabajen. Según el índice de la Distancia al Poder, creado por el profesor Geert Hofstede, cada país concibe de distinta manera la jerarquía y las relaciones que deben existir entre empleados y superiores. En los países con un índice más elevado, como Rusia y China, los profesionales tienen mayor temor a sus jefes, mientras que en otros como Holanda o EE. UU., con índices bajos, las relaciones entre ambos son muy cercanas. "En España y Latinoamérica la distancia al poder es bastante elevada y los jefes se creen superiores porque tienen el poder de otorgar ascensos, por ejemplo - explica Aline Masuda-.Eso hace que los empleados tengan miedo a equivocarse ante su jefe".

El círculo virtuoso de la confianza

Los profesores del Iese Pablo Cardona y Helen Wilkinson han desarrollado un estudio que sostiene que la confianza en el ámbito laboral funciona como un círculo virtuoso donde las relaciones entre directivos y subordinados son clave. Según estos investigadores, cuando los comportamientos del directivo son merecedores de confianza, los empleados confían más en sus directivos y esto facilita que se impliquen más en su trabajo y con la empresa. A su vez, esta mayor implicación refuerza la confianza de sus jefes en ellos, lo que tambiénfacilita que sigan manteniendo una actitud merecedora de confianza. "Crear un clima de confianza en la organización afecta positivamente al rendimiento, la comunicación, la satisfacción y el compromiso de los empleados y, por tanto, a la productividad de la empresa", destaca Wilkinson. Un entorno de este tipo tambiénfacilita la creatividad de los empleados porque, según Wilkinson, el trabajador "contribuye con iniciativas que aportan valor añadido y no teme que le penalicen en caso de equivocación ni que alguien vaya a robarle sus ideas, lo que ayuda a la organización a avanzar". Pero, ¿cómo se alcanza esta confianza? Según Wilkinson, los jefes deben ser "consistentes y predecibles, sin contradecirse en sus opiniones; íntegros (basados en principios éticos); comunicativos, abiertos a delegar responsabilidades, y preocupados por sus empleados".