Darrer article dedicat al dol. Aquest cop el dol que s’experimenta quan una relació sentimental finalitza.
En primer lloc, cal remarcar que la vida està plena d’inicis i acabaments. Tot comença, acaba o es redefineix de tal manera que sempre canvia.
Aquesta és una idea que ens costa interioritzar i moltes vegades actuem i pensem com si una relació de parella hagués de ser eterna. La majoria de vegades no ho és o, si més no, no té les mateixes característiques sempre: les relacions evolucionen igual que ho fem les persones.
Ambtot, quan una relació finalitza també ho fa una part de nosaltres mateixos i, per tant, ens trobem davant d’un doble procés de dol: el de la separació i el d’una part personal que estava implicada en la relació.
Si superem un procés de dol per separació d’una manera adequada és molt possible que en sortim reforçats i ens permeti afrontar una nova etapa amb més experiència i amb objectius millor definits per al nostre recorregut vital.
La finalitat del dol en aquesta situació no és oblidar a la persona amb la que vam estar, sinó reelaborar els sentiments de tal manera que ens permetin conservar un record positiu i, a la vegada, encarar la vida amb una experiència més a la nostra “motxil.la personal”.
Les fases del dol per separació són exactament les mateixes que detallàvem en el primer article dedicat a aquest tema (us animem a rellegir-lo si no el recordeu amb claredat).
El procés de superació serà més ràpid sempre que la persona tingui més àrees vitals d’interés. La vida és com un “formatget del Trivial”; està formada per petites porcions que ens interessen (la família, la feina, les aficions, etc…). Si tenim més “formatgets” a la nostra fitxa apart de la nostra parella, rebrem més estímuls i no tindrem una sensació tan intensa de buit sentimental.
En definitiva, quan passem per una separació és molt important revisar quins reforçadors o estímuls positius podem trobar en d’altres àmbits vitals per tal de remontar positivament l’experiència.
De tota manera, el dol és un procés que comporta la gestió d’emocions negatives, temps i implicació personal. Això significa que, cal ser pacients i no exigir-nos una millora immediata ja que el nostre puzzle personal ha de tornar a reajustar-se.
Aquí finalitzem la nostra sèrie d’articles dedicats al dol, en un futur plantejarem algun taller pràctic dedicat a aquesta temàtica. Si teniu un interés particular en el mateix, no dubteu fer-nos-ho saber.
