A l'esport d'èlit les persones no acceptem la incertesa de la destinació humana, fins i tot davant fets com el rècord esportiu o la plusmarca, i part del supòsit que tot pot controlar-se i superar-se.
L'esport d'alta competició inclou activitats simples com la carrera o el salt i activitats que exigeixen un elevat grau de sofisticació i planificació com el joc amb una pilota.
La utilitat i racionalitat d'aquest esforç no es pot explicar en termes de supervivència, quan fins i tot països pobres en vies de desenvolupament gasten enormes quantitats dels seus recursos en el desenvolupament d'aquests sistemes.
L'esport de èlit representa a l'esport d'alt rendiment. El que busca decisivament el record, la medalla. El responsable de l'alta tecnificació aconseguida, de la transformació de l'activitat esportiva en un treball, recompensat econòmicament o amb la fama.
D'altra banda, representa també l'espectacle, la perfecció, el risc, el domini motriu, la imatge en què volgués veure's reflectits o que prenen com a referència i estímuls aquells que engrosseixen les files de l'esport popular.
Us imagineu com són les persones que s'estan preparant per aquest tipus de vida?
Durant aquest mes de juliol hem tingut l'oportunitat de treballar amb joves promeses de l'esport amb formes de fer i entendre molt diferents però un perfil clarament en comú: competitivitat, ganes d'acció i vitalitat.
Qui diu que els interessos no ens fan assemblar?
Esperem tinguin els èxits que es mereixin i sàpiguen aplicar aquestes qualitats a tot allò que engeguin a les seves vides. Gràcies!
