Tal i com diu Luis Rojas Marcos “Aprender a ser felices exige curiosidad, introspección y conocimiento propio"Per saber per on començar ens hem de fer preguntes de l’estil: “Necessito ser sempre el centre d'atenció ?”, “per què?” “vull tenir sempre la raó?” “Davant d'un problema veig només allò negatiu de la situació o bé intento centrar-me en les possibles solucions?”, “Sóc dels que veuen sempre l'ampolla mig buida o plena?”, “Sempre vull impressionar als altres ?”, “per què?”
Observem-nos en la nostra interacció amb les altres persones (aquelles més properes i aquelles que coneixem menys) i pensem com ens presentaríem a una persona desconeguda.
Aquestes preguntes i d’altres similars, són la clau per a aprendre de mi mateix i interioritzar els meus descobriments. Un cop les he contestat amb sinceritat, puc començar a fer una llista, amb les respostes, amb una descripció de la meva persona, de les meves habilitats, i preferències. Per a després fer-ne una redacció de factors que poden anar des del meu aspecte personal, la meva manera d’establir converses fins a com prenc decisions, qui nivell d’iniciativa tinc o com són de pràctiques les meves decisions.
Fins ara hem vist la diversitat d’habilitats i aptituds d’una persona i la importància de l’autoconeixement per a adquirir-les o millorar-les. Avui volem centrar-nos en les cognitives, formades per un seguit de capacitats desglossades en tipus de pensaments:
- Pensament Causal. Capacitat per a determinar l’orígen dels problemes, analitzar els factors i fer diagnòstics de la situació. Si sóc causal, penso que tinc gran part de protagonisme en el que passa; no atribueixo res a la sort. No em paro a fer comentaris del tipus: “em té mania, quina mala sort què tinc”. Per a desenvolupar-lo haig de practicar la identificació de problemes i les seves causes.
- Pensament Alternatiu.Capacitat d'imaginar el major nombre de solucions originals a un problema. Un cop coneix el problema, qui té aquest tipus de pensament acostuma a plantejar diferents sortides a una mateixa situació. Així evitem actuar sense pensar.Com tot, amb la pràctica millorem.
-Pensament De conseqüència.Capacitat de preveure el resultat de les nostres accions. Puc treballar-ho pensant en alguna cosa que no ha passat, (què passaria si els pantalons fossin tots verds?)
-Pensament de perspectiva.Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre. És qui fa possible les relacions socials i íntimes. Acostuma ser difícil d’adoptar per a les persones agressives.
-Pensament de mitjans.Capacitat de fixar objectius i organitzar els mitjans de que es disposa per aconseguir un fi. Marcar-me on vull anar per mi mateix o amb ajuda del Coaching i com arribar-hi.
